Search

EL MÓN ÉS DELS RARS (cat)

Updated: Sep 7, 2019



El món és dels rars. Els rars, aquests que són criticats pels normals, són els que canvien el món. Les seves rareses inspiren, trenquen patrons, proposes nous models, provoquen, escandalitzen, estranyen. Se'ls anomena bojos, excèntrics, malalts, monstres, degenerats, frikis, peculiars, empollons, antisistema, i un llarguíssim etc. La gran massa de mediocres se sent amenaçada davant els estranys, els assenyala, els etiqueta, els aïlla, els maltracta ... per por. Por a que la seva mediocre normalitat sigui descoberta, por a despertar del seu somni de ser correctes, normatius, normals. Tot el que no es comprèn es titlla de rar, és la paraula amulet per no esforçar-se a entendre el món de l'altre. Un físic quàntic és un tipus rar, un artista trencador, un pallasso en un camp de refugiats, una persona transsexual, un escriptor revolucionari, un pintor imprevisible, un actor fora del mainstream, un ballarí, un poeta, un nudista, un vegà, un músic autodidacta .... rars, tots molt rars. Gent perillosa, lliurepensants, que qüestionen tot, que no tenen por, que ens posen a prova com a societat, que ens agredeixen amb les seves rareses, que fan canviar el món a rebuf de la seva ímpetu.



Què rars són! Aquí caminen, sense complexos, reivindicatius, orgullosos de ser diferents. Aterridors, impetuosos, passionals. A qui se surt del ramat cal aixafar-lo, no poden haver tants rars o els normals serien minoria, i llavors qui serien els rars? Aquests personatges rars, que fan coses tan rares que ningú comprèn. Gent rara, ja se sap! Excèntrics com Dalí, esquizofrènics com Van Gogh, rars inventors com Da Vinci, idealistes com el Che, alcohòliques com Chavela Vargas, provocadores com Bibiana Fernández o com Almodóvar, tocats de l'ala com Einstein, feministes del segle XVIII com Mary Wollstonecraft, qüestionats com Steve Jobs, bestioles rars com Stephen Hawking, dones dirigint països musulmans com Benazir Bhutto pagant la seva vida per això, somiadors imbatibless com Mandela o Gandhi, Gaudí amb els seus edificis ondulats, Mozart el nen que componia, Frida Calho amb aquestes celles i la seva grotesca llibertat, el talent de Michael Jackson o Freddie Mercury, un president alternatiu com José Mújica, Sir Ken Robinson questionando el model educatiu, aquests indígenes primitius, ... Què s'hauran cregut! , canviant la societat amb les seves lluites, les seves idees, la seva actitud. No es donen per vençuts fins canviar-ho tot, demanant drets. Com els tèrmits, es mengen els fonaments de la societat i l'obliguen a reconstruir una i altra vegada. Cada vegada diferent, alterant l'ordre, canviant lleis per a la seva conveniència. Jajajaja, pobres normals, aferrats a les seves normes i el seu conservadorisme, amenaçats per tot, sempre tement el futur, el canvi que alteri les seves previsibles vides.



Però la veritat és que els normals mai van canviar el món, si per ells fos, viuríem en el Paleolític. Així que reconeguem que els millors avenços de la humanitat han venc dels rars. Sí, ja sé que no tots els rars aporten coses interessants, però com tots els talents fora del comú es consideren rars, d'entre les files dels "estranys" surten tots els genis creatius, científics, idealistes, artistes, inventors, revolucionaris , filòsofs, somiadors, pensadors, rompereglas, avatars, líders espirituals, genis de la literatura, la música, noves teràpies, nous gèneres artístics, nous conceptes del món, noves realitats ... Així de ser rar, estrany, curiosos, cercador, experimentador, contradictori, sorprenent, imprevisible, és formar part d'aquest gresol de canvi de l'ésser humà. Els rars, formem una societat paral·lela, ens reconeixem entre nosaltres, intercanviem rareses, aprenem els uns dels altres, empitjorem més i més a plaer, som perillosament lliures. Desacomplexats, ofensius per a alguns, inspiradors per a altres. Sense un patró.



Cada estrany ho és a la seva manera, amb el seu talent, amb el seu estil, amb la seva pròpia màgia, construint el seu camí amb el que aprèn d'altres rars, autèntic, sense regles. No com els normals que són tots iguals o almenys ho intenten. Així que si et diuen rar o creus que ho ets, sentir-se orgullós de ser qui ets, aixeca el cap i respon, "molt rar, diria jo" i riu-te per dins. Si sabéssim les rareses de tots aquests "normals" que dissimulen ... ens sorprendrien. Així que deixa de semblar normal i uneix-te als rars, si tens el talent per ser-ho, és clar, jejeje. Potser tothom és rar, però pocs són prou valents per demostrar-ho.


"Mai vaig conèixer a ningú normal que em semblés interessant" Jordi Reviriego.

Font: http://jordireviriego.blogspot.com/2016/03/el-mundo-es-de-los-raros.html?m=1

25 views0 comments